miércoles, 18 de junio de 2008
lunes, 9 de junio de 2008
domingo, 8 de junio de 2008
LA GALLINA SENSE POLLETS
LA GALLINA SIN POLLITOS
La gallina llora en el gallinero,
La gallina llora en el gallinero,
con un quiquiriquí muy lastimero.
- ¿Qué te pasa gallinita?- dijo su gallo.
- Que todas mis amigas tienen pollitos y yo ninguno.
- Si no puedes poner huevos ya adoptaremos uno.
- ¿Qué te pasa gallinita?- dijo su gallo.
- Que todas mis amigas tienen pollitos y yo ninguno.
- Si no puedes poner huevos ya adoptaremos uno.
No estés triste, mi gallina,
vamos a adoptar un huevo en la granja de la esquina...
Gloria Fuertes
jueves, 5 de junio de 2008
NENA ORIENTAL
PER A L'ESTIU
un color que queda de maravella
als nens morenets i per descomptat
també als nens xinesos.
martes, 3 de junio de 2008
SOMIAR...ESPERAR...
És clar que sí, somniem constantment, sempre.
Espereu massa.
És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot.
Voleu massa.
És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament.
Teniu massa pressa.
Sí, es clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
Somnieu.
Sí, inevitablement, el somni d'avui com possibilitat del demà.
Espereu massa.
És clar que sí, i no ens fa vergonya ésser esclaus de l'esperança.
Voleu massa.
És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure.
Exigiu.
És clar que sí, apassionadament o amb tristesa.
i tanmateix,
i tanmateix, millor així,
millor un poble que es mou,
encara que, a vegades, precipitat,
encara que, a vegades, massa prudent,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrer,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla,
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordinadors d'interessos,
per això, que ningú no s'avergonyeixi de dir, que ningú no s'avergonyeixi de cridar:
somniem, sí constantment, somniem sense límits en els somnis,
somniem fins l'inimaginable.
Somniem sempre,
i ho esperem tot, hem après l'art d'esperar,
aquest art d'esperaren nits interminables d'impotència; sabem esperar i ho esperem tot, tot,
i ho volem tot, volem l'impossible per a arribar al possible,
volem el possible per a arribar a l'impossible;
millor així, tots ho sabeu
encara que, a vegades, precipitats,
encara que, a vegades, brut, baix, rastrers,
millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla,
millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordinadors d'interessos,
per això si mai ens gosen dir.
Somnieu.
És clar que sí, constantment, somniem sempre.
Si ens dieu: Espereu massa.
És clar que sí, hem après d'esperar i ho esperem tot.
Si ens dieu: Voleu massa.
És clar que sí, volem massa, més, tot.
Si ens dieu: Teniu massa pressa.
És clar que sí, caminar, arribar, recomençar, sí, tenim pressa.
LLUIS LLACH
LLUIS LLACH
lunes, 2 de junio de 2008
domingo, 1 de junio de 2008
PROBERVI XINÉS
Un fil vermell invisible connecta a aquells
que estan destinats a trobar-se, malgrat del temps,
del lloc, malgrat de les circumstancies.
El Fil pot tensar-se o enredar-se,
però mai podrà trencar-se.
Probervi Xinés
Suscribirse a:
Entradas (Atom)